Acabava de passar un dels millors dies de la meva vida.
Tan bon punt va sortir el sol, ja era al cim de la meva bicicleta. Pedalajava sense rumb i, sense adonar-me'n, estava dirigint-me als penya-segats més propers. Sempre m'havia agradat aquell lloc, ja que s'hi trobaven les millors vistes del poble.
Vaig aturar-me en un lloc amb bastant vegetació. S'hi podien distingir arbres, plantes i algun animaló. Al cap d'una estona observant pels voltants, vaig optar per seure en un vell tronc mirant cap al mar.
Tot' d'una, vaig notar una presència. En girar-me vaig veure un noi alt i ben plantat. Vam creuar mirades i uns segons després va asseure's a l'altra banda del vell tronc. No vaig gosar mirar cap a ell durant uns instants, però la intriga em deia el contrari. El vaig observar detalladament: tenia un somriure encisador, els cabells foscos, algunes pigues a les galtes i uns ulls color mel preciosos.
Aquell dia el vam passar fent-nos companyia asseguts mirant el mar i creieu-me que encara no trobo les paraules per descriure'l.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada