Un nou començament

En Trevor és un noi alt, d'ulls blaus, pèl-roig. Ara és un noi alegre, simpàtic i molt sociable, però abans era tímid, tancat i trist. Sempre se sentia sol.

Un dia va decidir que volia que les coses canviessin, volia fer amics, sentir-se estimat i ser feliç. Però el dia no ajudava gaire. Era un dia gris, trist i fred, justament com ell se sentia. Però això no el va aturar. Va sortir de casa i va començar a caminar sense rumb. Volia posar fi a aquell sentiment fosc que tenia dins seu.

De sobte, es dirigia cap al moll. Quan va arribar-hi va començar a caminar sobre la fusta. L'ambient era fred i li agrdava. Se sentia bé.

En arribar al final del moll, va quedar-se observant el meravellós paisatge que l'envoltava. En aquell moment va decidir que es tiraria dins l'aigua, allò simbolitzaria el seu nou inici.

I així ho va fer, allà va ser on va canviar tot.

QUE GUAPO ERA!

Acabava de passar un dels millors dies de la meva vida.

Tan bon punt va sortir el sol, ja era al cim de la meva bicicleta. Pedalajava sense rumb i, sense adonar-me'n, estava dirigint-me als penya-segats més propers. Sempre m'havia agradat aquell lloc, ja que s'hi trobaven les millors vistes del poble.

Vaig aturar-me en un lloc amb bastant vegetació. S'hi podien distingir arbres, plantes i algun animaló. Al cap d'una estona observant pels voltants, vaig optar per seure en un vell tronc mirant cap al mar.

Tot' d'una, vaig notar una presència. En girar-me vaig veure un noi alt i ben plantat. Vam creuar mirades i uns segons després va asseure's a l'altra banda del vell tronc. No vaig gosar mirar cap a ell durant uns instants, però la intriga em deia el contrari. El vaig observar detalladament: tenia un somriure encisador, els cabells foscos, algunes pigues a les galtes i uns ulls color mel preciosos.

Aquell dia el vam passar fent-nos companyia asseguts mirant el mar i creieu-me que encara no trobo les paraules per descriure'l.

L'ABRIC